Tota la meva vida fins a l’adolescència s’ha desenvolupat dins aquesta escola. Moltes vegades, els records més bonics son aquells que sorgeixen quan, al cap d’uns anys, parles amb els companys i t’evoquen moments de reflexió a les classes, els moments d’alegria entre alumnes i professors i, entre d’altres coses, te n’adones de l’estima que ens ha sorgit cap a la resta del poble i societat.

Els records q tinc del meu pas pel Vedruna són molt agradables i positius. El q em van ensenyar i els valors q em van transmetre m’han servit per la vida. La meva generació va viure l inici de l’EGB i això va significar un canvi important a nivell metodològic. Com a mestra veig que li donaven molta importància a les arts i a la ciència. Malgrat ser una escola cristiana mai em vaig sentir pressionada i se'n respectaven les nostres decisions.